La triiodotironina, T3 o 3,3',5-triiodo-L-tironina, és una hormona tiroidal. Juntament amb la tiroxina (T4 o L-tiroxina, levotiroxina o tetraiodotironina) constitueixen les dues hormones tiroidals.
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 650,79 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | hormona tiroidal |
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₅H₁₂I₃NO₄ |
SMILES canònic | |
SMILES isomèric | |
Identificador InChI | Model 3D |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
L'hormona estimulant de la tiroide (TSH, de l'anglès thyroid stimulating hormone, o tirotropina), la qual és secretada per la glàndula pituïtària o hipòfisi (cèl·lules tirotropas adenohipofisàries), activa la producció de tiroxina (T4) i T3, i al mateix temps és estimulada per l'hormona alliberadora de la tirotropina (TRH, de l'anglès thyrotropin releasing hormone), la qual és produïda en el nucli paraventricular hipotalàmic (NVP). En la glàndula tiroide, la T4 es converteix en T3. La TSH s'inhibeix principalment per la T3: les concentracions elevades al plasma de T3 (i també T4) inhibeixen la producció d'hormones TSH i TRH, i les concentracions baixes l'estimulen, creant així un sistema de control de retroalimentació negativa que regula la quantitat d'hormones de la tiroides en la sang. La glàndula tiroide allibera més quantitat de T4 que de T3, de manera que les concentracions plasmàtiques de T4 són 40 vegades més grans que les de T3. La majoria de la T3 circulant està formada per desiodització perifèrica de T4 (85%), hormona que perd l'àtom de iode del carboni 5. Per tant, la T4 actua com a prohormona de la T3.
La triiodotironina és similar a la tiroxina, però amb un menor nombre d'àtoms de iode per molècula. A més, la T3 presenta una major activitat i es produeix en petites quantitats. És l'hormona tiroidal més potent, i afecta a gairebé tots els processos metabòlics del cos. La seva vida mitjana és de 2,5 dies, en contrast amb els 6,5 dies de vida mitjana de la T4, la qual cosa explica que la concentració de T3 en el plasma sanguini sigui quaranta vegades més petita que la de la tiroxina.